1. |
Brilla i gira
02:21
|
|||
Va estirar-li del vestit
com qui mou una balança,
potser allà van perdre el nord
o potser és que no el buscaven
Fam i ganes de menjar
Qui les ajunta, qui les separa?
perseguí aquells dos ulls
fins i tot en altres cares
Una nit del mes de juny
fa que tira una moneda, i diu:
“És avui que tornarem
a trobar-nos per sorpresa”
Fam i ganes de menjar
Qui les junta, qui les separa?
la mirada d’aquells ulls
brilla mentre gira a l’aire
Cauen en l’oblit
la data i el nom
5, 6, 7, 8, 9,
cauen els detalls
després de 10 anys
Ja acabava l’últim grup
quan li van dir nosequè a l’orella.
Un cop de caixa, un acord
i s’il·lumina la moneda
Fam i ganes de menjar
quan comencen no s’acaben,
com ho feien aquells ulls
mai no l’han mirat uns altres
Ets la presa
un segon
i ara empaites
Ja ho veus,
va pujant
més amunt
va girant
més amunt
no té fre,
com la set
al desert
fam i gana
mai no s’acaben
mai
|
||||
2. |
No ho entens
01:30
|
|||
No ho entens,
per què caic i no em faig res
No ho entens,
quan hi penses ja sóc dret
Malgrat totes les travetes,
les enquestes i els fiscals,
sempre trobo mans amigues
que em van traient dels forats
Sec enfront d'un nou abisme
i els cadàvers que he deixat
no es divisen ni fan nosa,
les mateixes mans m'espolsen
i conservo el pentinat
No ho entens,
per què caic i no em faig res
No ho entens,
quina física has après?
No ho entens,
deu ser mística i poder
No ho entens,
quan hi penses ja sóc dret
|
||||
3. |
Mapes
02:05
|
|||
Si ens diem paraules noves
tan farà que arribin tard,
escombraran cendres de guerra
i el silenci es trencarà,
com un mirall,
en mil fragments,
en mil instants
Vells compassos i antics mapes
de molt poc serveixen ja.
I, perdut entre les ruïnes
d’una esplèndida amistat,
fa dies que em pregunto com et deu anar.
Fa dies que em pregunto
com comença el què ha acabat
Temples fets d’or i marbres
ara són pedres.
Temples fets d’or i marbres
són només pedres.
Temples fets d’or i marbres
ara són pedres.
Temples fets d’or i marbres
ara només són rocs
|
||||
4. |
1843
01:44
|
|||
Els canons de Prim batien el Raval.
Pels carrers del Born, un grup de cabetians
cridaven consignes contra els moderats:
“Fem caure les estàtues, farem caure les lleis!”.
I s’alçava Barcelona,
sense creu, sense corona.
El poble volia ser rei.
Una brusa d’obrer, l’alè de l’ideal.
Una escala curta contra un mur molt alt,
garantint el bell fracàs.
Ara ve una altra tardor,
d’aquell somni en farem records.
Baionetes i fusells,
penons negres i vermells.
La història ens ensenya, i a les aules falta gent.
Caldrà fer girar la clau de tant en tant
per mirar que no es rovelli
el pany de la revolució.
(Dóna'm la revolució)
Cada dia una Jamància,
policies i ambulàncies.
Cada dia una Jamància.
Un rampell d’inspiració,
cançons de ràbia i d’amor,
una revolta del cor.
|
||||
5. |
Romania
01:44
|
|||
Ingràvida rutina
de flic-flacs, giravolts i salts mortals
d’un somriure de mentida
abans de fer la diagonal
Volant a sobre la catifa
de dotze metres quadrats,
has caigut amb els peus junts
i el cap prou alt
L’exercici actual,
menys equilibris, més tombarelles,
en una barra amb les llums vermelles
surts a ballar
Hi ha un diploma olímpic emmarcat a la paret,
dos gots buits a la tauleta,
pols de talc i tovalloles netes
Hi ha un diploma olímpic emmarcat a la paret,
dos gots buits a la tauleta,
pols de talc i tovalloles netes
Hi ha un diploma olímpic emmarcat a la paret
Quan la nit s’empassa el dia
Només queden els records de Romania
|
Streaming and Download help
Camp David recommends:
If you like Camp David, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp